Extintors
Els extintors d’incendi s’anomenen mitjançant un
codi format per un número i una lletra. El número fa
referència a la mida del foc que és capaç d’apagar
l’extintor. Aquesta mida (llar-tipus) ve definit a la norma
UNE 23.110. La lletra fa refència a la classe de foc per la
qual l’extintor és òptim.
?Un sistema de detecció i d'alarma d'incendi està format
pels següents components:
Essent:
XXX: Molt adequat.
XX: Adequat
X: Acceptable.
Notes
(1) En focs poc profunds (profunditat inferior a 5 mm) pot assignar-se
XX.
(2) En presència de tensió elèctrica no són
acceptables com a agents extintors l’aigua a raig ni l’escuma;
la resta dels agents extintors podran utilitzar-se en aquells extintors
que superin l’assaig dielèctric normalitzat segons UNE
23.110.
Els extintors es disposaran en nombre suficient perquè el recorregut
real des de qualsevol punt fins a un extintor no superi els 15 m.
És interessant recordar que l’alçada màxima
de col·locació d’un extintor no ha de superar
en la seva part superior 1,7 m d’altura sobre el terra.
La vida útil d’un extintor és de 20 anys, sent
necessari realitzar un retimbrat cada 5 anys des de la seva adquisició,
i revisions trimestrals i anuals pera a comprovar el mecanisme, la
pressió i l’accesibilitat.